Subvenir o subvertir

Joan F. López Casanovas

Bé és ver que d'allò on no n'hi ha no en raja i que les polítiques de "la repartidora", practicades amb fatxenderia en anys de vaques grasses, han estat de tot manco eficaces. I que les justificacions dels ajuts no sempre han estat prou transparents. Dit açò, per què han de clapir per igual i pagar els plats romputs a ca d'altri justos per pecadors? La dimensió del problema sobrepassa l'espai d'aquest article.

Ara bé, posats a negar el concepte bàsic de la subvenció, no ens quedem amb les clucales posades. En aquest país, beuen de les arques públiques també, i no poc, l'església catòlica, els partits polítics, les patronals i els sindicats, determinades fundacions, ONG, institucions sense finalitat de lucre, etc, tot interpretant a la greu manera, en alguns casos, preceptes constitucionals amb relació a l'interès públic.

El BOE de dia 16 de febrer va publicar els ajuts concedits a 79 sindicats, la part del lleó dels quals se l'enduen CCOO amb 7,4 milions d'euros i UGT amb 7,3. Aquestes subvencions es divideixen en dues parts. La primera i més important econòmicament és la corresponent a realització d'activitats sindicals. La segona és una subvenció directa del Ministeri de Treball: 8 organitzacions es reparteixen 4,5 milions d'euros (15% més que l'any 2009) i la patronal CEOE se n'enduu la meitat (2,08) mentre UGT i CCOO (1,18 i 1,04, respectivament). A tot açò s'han d'afegir les subvencions rebudes per formació i les de diferents ministeris (Educació, Justícia, Sanitat...), a més dels doblers rebuts per les federacions sectorials per la seua participació en diferents organismes.

La demagògia és fàcil. No en faig pedra d'escàndol, com els qui desbarraven, en vespres de la vaga general, contra els sindicats exigint que se'ls retirassin les subvencions. Callaven, en canvi, que la quantitat d'empleats al servei de la CEOE a càrrec dels pressuposts públics és bastant més superior a la dels "alliberats" sindicals.
Prest vindran noves convocatòries electorals i pocs seran els qui es queixin de les quotes de doblers assignades a les campanyes dels partits (alimentades, si més no en els majoritaris, per fonts poc transparents, causa de corrupcions múltiples) en funció de llurs resultats a les urnes. Doncs, per què els qui clamen per la retirada de subvencions sindicals no la demanen també per a la CEOE i per als seus propis partits? No diuen que si es mantinguessin -tots- amb les quotes dels afiliats, s'acabarien els pessebres?

En mans dels governs, conjugar el verb "subvenir" equival a desactivar la conjugació de "subvertir", un verb democràticament molt necessari atès el rumb que ha pres el poder. Només és que, posats a emprar les tisores, la cultura té pitjor peça al teler que altres sectors no tan productius.

Publicat a dBalears / 13.03.2011