Ignacio Fernández Toxo*La Confederació Europea de Sindicats (CES) ha celebrat el seu 12è Congrés a Atenes (16-19 de maig). La CES, organització unitària del sindicalisme europeu, té 60 milions de membres procedents de 83 confederacions nacionals de 36 països i 12 federacions sectorials europees. De molt, la CES és l'organització social europea més important pel seu volum i pel seu entroncament amb totes les societats europees.
El congrés de la CES ha fet una crítica frontal i ben fonamentada de les polítiques adoptades per les institucions europees -el Consell i la Comissió- els últims temps, en particular de les polítiques d'ajust pressupostari i de reformes estructurals promogudes o imposades a partir de la reunió de l'Ecofin, del 9 de maig del 2010, i posteriorment consagrades al pla de governança i el pacte per l'euro.
Les polítiques de la nova governança econòmica tenen un únic objectiu: la reducció dels dèficits públics en un curt espai de temps. La manera, gairebé exclusiva, consisteix a retallar salaris, pensions i despeses socials, augmentar els impostos indirectes i privatitzar béns públics. L'aplicació de les receptes més dures de l'ideari neoliberal està tenint un elevat cost social en nombrosos països -del sud i de l'est d'Europa, però també a Irlanda o el Regne Unit- i està deteriorant seriosament el model social europeu i amb això el mateix projecte de la Unió Europea i han provocat la mobilització dels treballadors i treballadores i les seves organitzacions. La UE ha renunciat a governar els mercats i, per calmar-los, els ofereix parts del benestar social. El problema no és només que aquestes polítiques siguin injustes; sinó que, a més a més, són errònies. Al cap d'un any i mig dels primers símptomes de la crisi del seu deute sobirà i al cap d'un any de ser rescatada, Grècia està molt pitjor: ara es parla de reestructuració del seu deute i, alguns, de la seva sortida de l'euro.
El congrés de la CES ha plantejat alternatives a aquestes polítiques tan injustes i equivocades per assegurar l'estabilització de les finances públiques, alhora que n'ha ofert d'altres per al creixement i l'ocupació. Per afrontar la crisi dels deutes sobirans proposa que el Fons d'Estabilitat Financera presti a tipus d'interès moderats i terminis llargs de venciment, que es procedeixi a emetre eurobons, que es reguli amb rigor el sistema financer, s'eradiquin els paradisos fiscals i s'estableixi un impost a les transaccions financeres.
Perquè es compleixin els objectius de dèficit i de deute del pla d'estabilitat i creixement s'haurien de prolongar els terminis fins al 2016-2017, a més a més d'acordar amb els interlocutors socials la manera d'aconseguir-ho compartint càrregues, i d'actuar sobre els ingressos incorporant l'harmonització fiscal a la governança econòmica. I, per una vegada, que el pacte sigui també de creixement: la coordinació de les polítiques econòmiques ha de prioritzar les mesures per fomentar el creixement econòmic i la creació d'ocupació, entre aquestes mesures un pla europeu d'inversions amb recursos equivalents a l'1% del PIB. El govern econòmic d'Europa, a més a més de la política fiscal, també n'ha d'incloure d'altres, com la industrial, l'energètica i la mediambiental; també ha de promoure el canvi de model econòmic cap a una economia verda per garantir un desenvolupament sostenible, així com assegurar que el canvi es produirà sota els principis d'una transició justa, negociada amb els interlocutors socials.
No sense debat, la CES ha superat la temptació de limitar l'acció dels sindicats a l'àmbit de cada país. La CES vol enfortir, amb l'ajuda de totes les seves organitzacions nacionals i sectorials, la seva capacitat de mobilització i negociació transnacionals. És el seu gran repte. Per fer-ho, a partir d'una proposta conjunta de CCOO i UGT, impulsarà un debat als seus òrgans de direcció sobre la manera d'articular els processos de mobilització i negociació nacionals amb els d'àmbit europeu, que per primera vegada inclourà l'examen de la possibilitat de promoure una vaga general europea. En allò que és immediat, per modificar les propostes de governança, actualment en tràmit al Parlament Europeu, la CES convocarà mobilitzacions cap a finals de juny.
La CES, que inequívocament vol més Europa, no vol aquesta Europa. Perquè la UE surti de la profunda crisi econòmica, social i política en què l'han sumit especuladors, financers i mals polítics, el sindicalisme no pot actuar sol. La CES haurà de fer una crida a la societat europea -a les organitzacions de la societat civil, al món acadèmic i intel·lectual, als joves, a les institucions i organitzacions polítiques- perquè es mobilitzin en defensa dels valors democràtics i solidaris que inspiren el Tractat de Lisboa i la seva Carta de Drets Fonamentals, i en defensa del model social europeu, avui tan severament atacat. La Unió Europea viu les hores més baixes de la seva jove història. La CES té la voluntat que se'n surti.
* Secretari general de CCOO.
President de la CES.
PUBLIACT A EL PERIÓDICO, 19 maig 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada