Davant la Reforma Laboral i l'atac al nostre sistema de pensions per part del lobby financer que el pretenia privatitzar i un Govern de l'Estat gairebé sotmès al seu dictat, el nostre sindicat va respondre una vaga general i nombroses mobilitzacions a tot l'Estat. Gràcies als milers de persones que hi varen participar, el partit que sustenta el Govern central va assistir a una davallada important en les seves expectatives de vot davant els propers compromisos. Així les coses, el Govern va plantejar la necessitat d'arribar a negociar un acord social abans d'emprar la via directa parlamentària, com ja va fer en el cas de la Reforma Laboral, per donar pas al diàleg social ...i la pilota va queda penjada en la teulada del nostre sindicat.
Enfront la disjuntiva de acudir o no a la negociació, la resposta sindical no podia ser altra que l'afirmativa: no podem deixar en mans de la patronal la decisió, i més quan el mateix Govern ja havia anunciat la seva proposta de fer un retall lineal en la despesa de les pensions que afecten als treballadors i treballadores del "Règim General". No accedir al diàleg social suposava obrir la porta de bat a bat a un model de capitalització obligatòria i individual per cada treballador o treballadora, afavorir els sistemes privats de jubilació, rompre amb el "Pacte de Toledo", introduir la jubilació única als 67 anys, llevar altres modalitats com la jubilació parcial anticipada, etc. Per tant, com a mostra de responsabilitat davant la classe treballadora que, en cas de no emprar la via del diàleg patiria un infern pitjor, iniciarem el procés de diàleg tot i que sabíem que res ens seria fàcil.
Finalment, el resultat de la negociació ha permès...
- Blindar el sistema públic de repartiment com únic model de pensions, front quins pretenien substituir-lo per un "mixt" amb capitalització obligatòria, on tenen més a perdre els treballadors i treballadores amb una vida laboral més precària.
- Garantir el paper dels treballadors i les treballadores, a través del sindicats, en el govern de les Pensions, en contra de les pretensions d'una bona part del lobby financer que pretenia minimitzar -o fins i tot eliminar- el paper negociador dels sindicats en el disseny de les reformes socials.
- Anular la prensió inicial d'una única edat de jubilació als 67 anys per dues edats de jubilació als 65 i als 67 relacionades amb els temps de cotització, segons la determinació de cada treballador i treballadora.
- Crear una nova regulació del dret a la jubilació basada en la figura de la "jubilació flexible". Així, a partir d'ara, conviuran diferents edats d'accés a la jubilació (de 61 a 67 anys) en funció del temps de cotització i la situació professional de cada treballador o treballadora.
- Garantir l'accés a la jubilació anticipada als 61 anys als treballadores i les treballadores que han perdut la seva feina per expedients de regulació, acomiadaments col·lectius, etc.
- Ampliar el dret de jubilació anticipada als 63 anys de forma voluntària, sense cap intervenció de l'empresari.
- Millorar l'accés a coeficients reductors de l'edat de jubilació per a feines especialment penoses, insalubres, perilloses o tòxiques.
- Mantenir la jubilació parcial, tot i que a partir dels 63 anys i amb 38,5 anys cotitzats.
- Mantenir el dret a la pensió amb un mínim de 15 anys de cotització. Amb només 15 anys de cotització correspon el 50% de la Base Reguladora i amb 37 anys el 100%.
- Millorar els períodes reconeguts com a cotitzats en relació a la natalitat. Es reconeix 9 mesos per cada fill fins un màxim de 2 anys, sempre que amb aquest període pugui servir per arribar als 65 o 67 anys de cotització a l'hora de la jubilació.
- Ampliar també a 3 anys el període cotitzat per excedència per cura de fills i filles.
- Millorar els períodes reconeguts com a cotitzats a joves becaris.
- Integrar els Règims especials agraris i de treballadores de la llar, tot i que no serà efectiu fins la llei que reguli aquesta integració.
- Millorar les Bases de Cotització del Règim d'Autònoms.
- Aturar la pretensió del Govern Central d'ampliar el període de càlcul fins arribar a tota la vida laboral, tot i que passa de 15 als 25 darrers anys cotitzats.
Respecte a l'argumentació –que sovint s'escolta- que l'ampliació del període de càlcul de cotització de 15 a 25 anys suposarà necessàriament una davallada de la pensió, es necessari recordar que tot depèn de les situacions personals segons les bases de cotització, la revalorització dels salaris d'acord o no a l'evolució de la inflació, etc. Així, l'ampliació pot donar efectes positius per a treballadors i treballadores que més han patit regulacions a la baixa del seu salari, pèrdues d'ocupació, etc. Per posar un exemple, en casos on la base de cotització fos d'un punt percentual per davall de la inflació, amb el nou període de càlcul la base reguladora de la seva pensió creixerà en un 5,1% respecte de la fórmula anterior al nou Acord.
A pesar de tot el que queda dit, no ens sentim del tot satisfets amb l'acord signat. A pesar dels avanços aconseguits i de determinats retrocessos puntuals, només hem aconseguit aturar, ara per ara, una màquina compactadora que volia posar el punt final als nostres drets, drets que varem aconseguir amb molta lluita i fins i tot sang. Potser no ens hem sortit del tot indemnes... però encara estem vius i amb capacitat de continuar lluitant.
7 de febrer 2010.
FE-CCOO Illes Balears.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada